Intervenció en l'acte "14 d'abril de 1931. Mataró és República", organitzat per l'Associació Veïnal Rocafonda-L'Esperança-Ciutat Jardí-Valldeix al Centre Cívic Can Noè

Gràcies a l'Associació Veïnal per convidar-me a participar en aquest acte. Gràcies a la Margarida Colomer també per la seva intervenció, com sempre enriquidora. I gràcies a tots vosaltres per la vostra assistència.

Vull començar explicant que avui, 14 d'abril, com cada any, cal recordar que va suposar el període històric de la Segona República Espanyola, i crec que és molt important que s'organitzin actes al voltant d'aquesta efemèride a tot el país.

Com també hem de recordar el que va suposar la Primera República, sovint oblidada, i que aquest any s'han complert 150 anys de la seva proclamació. Cal recuperar els valors republicans i federals d'aquells grans prohoms com van ser Pi i Margall, Estanislau Figueras o Emilio Castelar.

En la meva intervenció, un cop la Margarida ha fet un repàs històric de la República, vull centrar-me en els valors de la República i en els seus avenços socials. Crec que és una qüestió fonamental.

Perquè parlar de República és quelcom més que antimonarquisme. Perquè això no va de cremar fotos del rei. Cal que ho tinguem clar. Ara bé, és cert que poder escollir democràticament el cap d'estat és imprescindible. El Centre d'Investigacions Sociològiques ja no pregunta sobre la preferència dels espanyols sobre qui ha d'ostentar aquest càrrec, però enquestes independents, com una que va impulsar l'any passat la Plataforma de Mitjans Independents ho deixava clar: un 39,4% dels espanyols votaria a favor d'una República davant d'un 31% que donaria suport a mantenir la monarquia.

Una qüestió que em preocupa molt és la següent: el revisionisme de dretes des de fa ja força anys intenta transmetre la sensació que la Segona República va ser un desastre, plena d'inestabilitat, conflictes, etc. Hi estan abocant molts recursos per transmetre aquesta idea, i estan tenint èxit, s'ha de reconèixer. Perquè, com diu Ángel Viñas, un dels historiadors més prestigiosos actualment, allò de les dues Espanyes és també una idea que interessadament ha transmès, durant molts anys, la dreta antidemocràtica, i ell diu que és una estupidesa. Volen fer calar la idea que els demòcrates, i singularment les esquerres, han treballat per dividir el país, quan és a l'inrevés. Han estat les dretes les que ho han fet sempre.

Des de les esquerres, però també hauria de ser des de les dretes democràtiques, cal explicar tots els avenços que va suposar la República al nostre país. Per això cal parlar dels seus valors i els seus avenços socials.

Cal que recordem, un cop més, que la Segona República Espanyola va suposar un període ple d'esperança i que va portar una sèrie d'avenços socials que cal reivindicar, perquè en molts àmbits van suposar un salt de gegant en el progrés i la modernització d'un país que, no ho oblidem, vivia una clara situació d'endarreriment. Això vol dir que tot va ser una bassa d'oli? No, per suposat, com cap període històric, però cal posar el focus en tot el que va suposar la Segona República i tot allò que va tenir de positiu, que va ser molt.

La República era un projecte a llarg termini, i cal recordar-ho un cop més, les vegades que faci falta: era un règim democràticament constituït que va finalitzar perquè els feixistes van donar un cop d'estat. Volen justificar o oblidar tot el mal que van fer. Cal desmuntar el seu discurs, perquè si no estarem perduts.

Però parlem dels valors republicans. Vull recordar la divisa de la Revolució Francesa: Llibertat, Igualtat i Fraternitat. Perquè recordem que els vents que venien de França van introduir els valors republicans al nostre país ja a principis del segle XIX, coincidint també amb la Guerra de la Independència després de la invasió napoleònica. Recordem que ja llavors es cantava la Marsellesa aquí, i que tenia lletra tant en castellà com en català. Durant la República i la Guerra Civil, també es cantava aquest himne.

Quan parlem de Llibertat ens referim a un dret natural de tothom, que comporta poder fer tot allò que no sigui perjudicial per als altres. Aquest és el límit: que tothom pugui gaudir d'aquesta llibertat sense que ningú no li impedeixi.

La Igualtat suposa que la llei és la mateixa per a tothom. Aquest principi posà fi als privilegis de l'Antic Règim i aquí cal recordar que és molt important el respecte a les lleis de què ens hem dotat democràticament entre tots i totes. Això és també republicanisme.

I per últim, la Fraternitat, sovint la "germana pobre" d'aquests tres valors, però que és fonamental, i crec que ara més que mai hem de seguir reivindicant-la. La Fraternitat és aquell deure envers altri, la solidaritat universal. Cal prendre cura dels altres, no ho oblidem. En els últims temps crec que ho hem vist molt clar.

Llegint alguns articles de la constitució republicana de 1931 podem veure que era un text molt avançat per al seu temps, i que va servir d'inspiració per a d'altres constitucions democràtiques que van venir després de la Segona Guerra Mundial, com ara la italiana. Com a mostra, mireu què deia el seu primer article: "Espanya és una República democràtica de treballadors de tota mena, que s'organitza en règim de Llibertat i de Justícia. Els poders de tots els seus òrgans emanen del poble. La República constitueix un estat integral, compatible amb l'autonomia dels municipis i les regions".

Els avenços socials durant els primers anys de la República van ser extraordinaris, amb grans reformes: educativa, agrària, laboral, territorial, religiosa, militar, familiar, etc. Alguns exemples:

• Universalització de la cultura i l'educació, lluita contra l'analfabetisme: es va estendre l'ensenyament, l'educació i la cultura a tots els sectors de la població basant-se en els principis de la pedagogia activa i els valors laics i igualitaris, fomentant la coeducació i les escoles mixtes. Es van construir 10.000 escoles i es van contractar 7.000 mestres. Es va potenciar especialment l'alfabetització a les zones rurals gràcies a les missions pedagògiques, que es van encarregar de l'edificació de biblioteques, centres culturals, cors i teatres.
• Millora dels drets laborals.
• Llibertat de pensament i militància política.
• Reconeixement dels drets de les dones.
• Modernització de la Justícia.
• Construcció d'un estat federal que respectés la realitat plurinacional d'Espanya.
• Reforma agrària.
• Laïcisme, separació Església-Estat.

Per acabar la meva intervenció, i un cop hem estat parlant del que va ser la Segona República, què va ocórrer, quins valors representava i quins avenços va portar, crec que el que hem de fer, el que és realment important, és parlar de la Tercera República, de quina República volem nosaltres, de quin contingut la volem dotar. L'enyorat Julio Anguita sempre ho deia, que hem de parlar de la Tercera.

Com deia Anguita, s'evoca el 14 d'abril, hi ha molts col•lectius i associacions que el reivindiquen, amb la tricolor i cridant Visca la República. Està molt bé, però cal parlar més de la Tercera per portar-la. No perdem tant de temps a parlar de la Segona i treballem per portar la Tercera. La República ha de tenir contingut, idea, projecte per fer front als problemes d'avui. Cal parlar de cultura i problemes laborals, dels drets humans, de la separació Església-Estat, d'una democràcia més participativa, de fer girar la política exterior també cap a Llatinoamèrica, no només a Europa, etc.

En definitiva: cal parlar de quina República volem. Cal dir-nos que no mirem tant cap a la Segona, perquè el que cal és construir la Tercera. Cal fixar l'atenció en tot allò que ens uneix i no tant en el que ens separa, perquè si ho aconseguim, segur que ens adonarem que compartim molts valors i aquesta és la clau de tot plegat. Cal treballar plegats.

Moltes gràcies a tothom per la vostra atenció!