Els fans mataronins no fallen en la visita de Bruce Springsteen a Barcelona

Bruce Springsteen ha passat com un vendaval per Barcelona en l'inici de la seva gira europea. No cal insistir més del que ja s'ha fet: els dos concerts que va oferir a l'Estadi Olímpic Lluís Companys els dies 28 i 30 d'abril van ser apoteòsics, segurament històrics. Com que els adjectius per qualificar el músic de Nova Jersei i la E Street Band estan a punt d'esgotar-se, més val no esforçar-se gaire: estem davant d'una de les figures més importants de la història de la música, i aquells que hem tingut la sort de veure'l i escoltar-lo en directe alguna vegada estic segur que difícilment podrem oblidar què suposa l'experiència d'assistir a un dels seus concerts. Perquè tirar de tòpic és inevitable: no es pot explicar, s'ha de viure, es tracta d'una experiència única. Com la que van experimentar no pocs mataronins en els dos concerts barcelonins, com en anteriors visites springstenianes a la Ciutat dels Prodigis. Un exemple és el nen Jordi Bonareu, a qui Springsteen va regalar una harmònica en el concert de divendres i una pua en el de diumenge. El periodista Vern Bueno ha escrit una magnífica crònica on explica aquesta història. Però els fans mataronins d'en Bruce són legió, i he volgut parlar amb alguns d'ells. Al primer que ens hagués agradat trucar per xerrar una bona estona hagués estat el gran Jordi Tardà, però malauradament ja fa vuit anys que no hi és entre nosaltres. Des d'aquí el nostre record al gran mestre Tardà.

El professor i director de la Càtedra d'Economia Social del Tecnocampus, Eloi Serrano, admirador confés de Bruce Springsteen (els seus alumnes quan entren al seu despatx de la universitat el primer que es troben és un impactant nino de cartró amb la seva figura caricaturitzada), ha assistit ni més ni menys que a vint concerts seus, i explica que l'admira per les seves lletres i la seva música, però també perquè ha estat i és la banda sonora de la seva vida, perquè les seves cançons el transporten a llocs i situacions comunes que l'interpel·len directament. I també, cal dir-ho, perquè coincideix molt amb la interpretació ideològica que fa Springsteen sobre com s'han d'afrontar els problemes socials i polítics. Perquè cal no oblidar-ho: mai no ha amagat els seus orígens, es mostra orgullós de procedir de la classe obrera i no dubta en expressar el seu compromís polític. Ara que no està de moda parlar de classes socials, que algú com en Bruce parli d'elles en les seves cançons i ompli estadis a tot el món no és poca cosa.

Esteve Terradas, antic regidor del PSC a l'Ajuntament de Mataró, ha assistit ja a vuit concerts del músic nordamericà. L'admira per la combinació de lletra i música en les seves cançons, cosa que les fa "fantàstiques". Per a Terradas, algunes d'elles ja han esdevingut himnes. "Escolta 'Thunder Road' i ho entendràs", diu. L'exregidor socialista destaca també els directes del músic i la seva banda: "són honestos amb el públic, per durada, per intensitat i per la qualitat de l'E Street Band". Un altre fan mataroní de Bruce Springsteen és Manuel Delgado, que encara conserva a casa seva un pòster del mític concert del 1988 al Camp Nou: "Springsteen i la seva banda tenen un directe espectacular, gaudeixes molt. Un exemple és aquest darrer concert de diumenge a l'Estadi Olímpic, que va ser increïble". Un altre gran admirador mataroní de l'artista és Javi Burguillos, cosí de Delgado, que ja l'ha vist en directe nou vegades en total, la primera el 2002. Al del passat diumenge va anar acompanyat dels seus fills, l'Anna i en Xavi, que han heretat d'admiració per Springsteen. Burguillos destaca sempre que és una persona que parla obertament de les malalties mentals: "no li fa vergonya explicar que el seu pare patia una esquizofrènia paranòide i que ell també ha patit depressió en diferents etapes de la seva vida". Burguillos remarca també la seva vinculació amb la classe obrera i el seu compromís polític.

Tots ells tenen records de concerts de Bruce Springsteen i anècdotes a explicar. Eloi Serrano, per exemple, explica que la primera vegada que el va escoltar en directe va ser el 1992, a la plaça de Toros Monumental, amb quinze anys: "estava de vacances a Mallorca amb els pares i vaig venir sol a Barcelona en avió només per anar al concert". També guarda un bon record d'un concert del 1995 al Tívoli, en què eren només unes vuit-centes persones i ell va aconseguir una plaça a la tercera fila. Serrano explica que ha viatjat per mitja Espanya seguint l'artista i recorda que una vegada es va colar per la cuina de l'Hotel Arts i va aconseguir arribar a xerrar una estona amb alguns membres de l'E Street Band. Terradas recorda amb especial carinyo el concert del 1988 al Camp Nou: "va ser amb la gira del 'Tunnel of Love', va tocar trenta-tres temes en més de tres hores, amb un 'Hungry Heart' inoblidable". Per la seva banda, Delgado coincideix en que aquell concert del Camp Nou va ser molt especial: "aquell any vaig tenir la sort d'escoltar Bruce Springsteen en directe dues vegades: llavors i també en el concert d'Amnistia Internacional durant la gira 'Human Rights Now!', també al camp del Barça. Va ser increïble, amb altres grans artistes com Peter Gabriel, Tracy Chapman, Youssou N’Dour o també El último de la fila".

Bruce Springsteen té seguidors arreu del món, però sabem que la seva relació amb Barcelona és especial. Serrano explica que les seves lletres interpel·len tanta gent arreu del planeta perquè parlen de la quotidianitat, de les relacions personals, de les aspiracions, somnis i fracassos... Per al professor del Tecnocampus, "des de que arriba a la ciutat, Bruce es mostra proper, humà. I en els concerts hi ha una actitud de compromís per crear una comunitat especial entre l'artista i el públic... A més, crec que el caràcter llatí, la forma en què la gent viu el concert i tot el que l'envolta fa que Barcelona sigui una plaça especial per a Springsteen, com també ho acostuma a ser Itàlia, per exemple". Esteve Terradas considera que "Springsteen es va convertir en una estrella a nivell mundial després de la publicació de 'Born in the U.S.A.', quan els seus temes van arribar encara a més gent. Des de la primera vegada que va actuar a Barcelona l'any 1981, amb gira de 'The River' al Palau d'Esports, Springsteen i la E Street Band mantenen una connexió especial amb Barcelona, crec que el va sorprendre la intensitat del públic, el seu representant ha deixat dit que va ser un dels millors concerts de la seva carrera". Javi Burguillos recorda que el públic de Barcelona sempre agraeix que Springsteen saludi en català als assistents al concert.

Els dos espectacles d'aquest mes d'abril del 2023 a Barcelona seran recordats per sempre, sense cap mena de dubte. Els cosins Javi Burguillos i Manuel Delgado esperen poder assistir a un nou concert de Bruce Springsteen el més aviat possible, sense haver d'esperar set anys més. Tots dos coincideixen a dir que van vibrar en el concert del diumenge 30 d'abril, i que ha estat un dels grans concerts de la seva vida (i tots dos han pogut escoltat en directe molts i molt bons artistes). Esteve Terradas opina que els dos concerts barcelonins han estat èpics, dels millors que ha fet a la capital catalana sense cap mena dubte, i amb certa nostàlgia no pot evitar reconèixer que no sap quan podrà gaudir novament en directe d'en Bruce i la seva E Street Band. Tot així, vol que deixem per escrit el següent: "que no s'acabi mai!  Born to run!". Que així sigui. I que els admiradors mataronins del mite de Nova Jersei puguem continuar gaudint de la seva música en directe a prop de casa.