Les Santes des dels barris

"Les Santes. Festa Major de Mataró". Aquest lema es correspon amb la realitat? Modestament, segueixo pensant que no. Tot i l'esforç del Patronat Municipal de Cultura (i particularment, em consta, del regidor Jaume Graupera) en descentralitzar actes de la Festa Major cap als barris, encara queda molt camí per recórrer. Als barris de la nostra ciutat les Santes no es viuen, no hi ha ambient de Festa Major. A la gent que mai no ve als barris els convidaria a que fessin l'exercici de comprovar-ho. Els mataronins i mataronines que viuen als barris, tret d'actes com el Desvetllament Bellugós, la Ruixada, els Focs Artificials o el Sarau, no participen als esdeveniments programats per la Festa Major de la nostra ciutat, que són molts. Per què passa això?
Encara hi ha gent, mataronins-de-tota-la-vida (MTV) per suposat, que pensa (la majoria no s'atreveix a dir-ho) que els actes de les Santes han de continuar celebrant-se al centre de Mataró, i amb el mínim de canvis. D'això se'n diu conservadorisme, ni més ni menys. Sort que hi ha gent com l'amic Joan Salicrú, mataroní-de-tota-la-vida, que no pensa així (estic amb tu, Joan, en la proposta de fer una aliança antre els MTV com tu que volen que les coses canviïn i els xarnegos dels barris, que també ens sentim mataronins, per fer que la Festa Major sigui de tota la ciutat, i si s'han d'introduir canvis, doncs s'introdueixen i ja està, que hem d'evolucionar). Ja em diran què s'ha de fer per entrar a formar part de la Colla Gegantera de la Família Robafaves o dels Momeroters sense tenir un cognom amb "pedigrí de mataronitat" i que no et miri malament determinada gent, això si aconsegueixes entrar… D'això se'n diu sectarisme (racisme m'atreviria a dir jo). Quan entendrem que fa molts anys que Mataró va deixar de ser un poble, malgrat que a molts i a moltes els agradaria que mai no ho hagués deixar de ser? D'això se'n diu provincianisme.
L'altre dia, esmorzant al bar on ho faig cada dia, a la taula del costat hi havia quatre dones parlant sobre les Santes. No em vaig poder estar de parar l'orella. No eren dones grans, ni molt menys, i això és el que em preocupa per les coses que deien: que què era això de portar actes cap als barris, que cada barri ja té la seva festa, que amb això ja haurien de tenir prou aquesta gent de l'extrarradi... El cas és que molta gent pensa de la mateixa forma. Mare meva…
De totes formes, he de fer també autocrítica cap a la gent dels barris. Molta gent no participa a les Santes, i aquí, en honor a la veritat, val a dir que ningú no els ho prohibeix. Hi ha qui diu que "baixar a Mataró" a això de les Santes és un pal. Jo, sincerament, vaig començar a conèixer la Festa Major de Mataró amb 15 anys, quan vaig anar per primer cop al Desvetllament, la Ruixada, etc. Després reconec que m'he enganxat. De petit, això sí, recordo els balls de la Família Robafaves a la porta de l'Ajuntament, la por que em feia la Momerota o la Nit dels Focs.
És cert que cada barri té la seva festa popular, algunes més participades que altres, però això no treu que la Festa Major de Mataró, les Santes, que les paguem entre tots i totes a parts iguals (visquem o no al Centre o l'Eixample i siguem o no mataronins-de-tota-la-vida), ha de ser això, simplement, la Festa Major de Mataró. I Mataró no s'acaba a les Rondes. Tot i així, bones Santes!