Cinc anys d'aquell 11-S

L'11-S del 2001 és una data d'imborrable record en la ment de tots nosaltres. Vam poder seguir, atònits i en directe, l'atac terrorista del World Trade Centre de Nova York. Cada any, al llarg de la setmana de l'efemèride, ens bombardegen (valgui l'expressió) amb documentals, programes, reportatges, articles, etc. sobre els atemptats. Cada any són més nombrosos els documents "inèdits", i fins i tot comencen ja a estrenar-se superproduccions de Hollywood sobre el tema. El cas és que, no deixa de sorprendre'm què ràpid passem del pudor de no poder ensenyar les torres bessones a Spiderman, el mateix any dels fets, a exhibir amb tota naturalitat els detalls més morbosos cinc anys després. Diuen que el temps tot ho cura, i sembla que algú ha decidit que (ara sí) estem preparats per parlar del tema i fer-ne fins i tot ostentació.
El cas és que, aquests dies, he recordat aquell estiu del 2001 que vaig tenir la sort de passar als Estats Units treballant, coneixent noves terres, noves cultures i nova gent. I recordo com just dues setmanes abans de l'atac terrorista, concretament el 26 d'agost, vaig ser a dalt de tot de la torre nord del World Trade Center de Nova York, la que l'11-S va rebre el segon impacte. A més, dissabte passat, després de força temps, em vaig trobar amb el meu amic i company de fatigues durant aquell estiu americà, l'Òscar Fernández. Vam comentar, com sempre, la casualitat de ser uns dels últims visitants de les torres bessones, de ser uns dels últims en poder contemplar aquella magnífica vista de Manhattan. Mai no oblidaré la cara que em va quedar després de seguir per la tele aquells esdeveniments. Recordo que aquell dia vaig comentar la jugada en directe, a més de amb l'Òscar, amb l'altre amic que va pujar amb nosaltres al Top of the World, l'Ignasi, amb qui vam compartir sensacions i amb qui, segurament, continuem compartint pensaments 11-S rera 11-S. I és que mai no podrem saber cap a on tirarà la Història, així, en majúscules, quins seran els seus capricis. Com podria haver pensat jo, aquell 26 d'agost del 2001, que només dues setmanes després, a aquella torre, ja no hi podria pujar mai més ningú?