El C. E. Mataró, a la UVI

El nostre estimat Club Esportiu Mataró es troba a la UVI. És un fet: el primer equip està abocat al descens a Regional Preferent, després de molts anys, i les categories inferiors no funcionen com ho feien anys enrere. A més, hi ha una crisi a nivell social i institucional que ja dura massa temps. Que el club es trobi en aquesta situació és una notícia dolenta per Mataró: el C. E. Mataró és el club de futbol de la ciutat, és l’entitat que porta el seu nom i la que històricament ha tingut més socis. Es va deixar escapar una magnífica oportunitat quan l’equip va militar a Segona Divisió B, quan la gent dels barris baixava al Camp Municipal a animar l’equip i els equips inferiors assolien categories fins llavors impensables. La mort de l’estimat president Kiku Rimblas, malauradament, va suposar un punt d’inflexió, i a partir de llavors, sigui per la causa que sigui, les coses no es van fer bé. I no seria just ni elegant culpar de tots els mals a persones com en Paco Gonzalo i altres directius, que em consta que es van deixar la pell pel club. Simplement, les coses no van sortir com s’esperava.
Ara es presenta un projecte ambiciós amb en Lluís Sardà al capdavant, un projecte que pretén tornar a posar el club al lloc on li pertoca: aconseguir que el primer equip recuperi categories (segurament intentar arribar més enllà de la Tercera Divisió seria massa agosarat) i fer que les categories inferiors tornin a funcionar. I aquí, precisament en el tracte als més petits, crec que és on s’hauria de fer més incidència. Un club com el C. E. Mataró, si bé és cert que ha de ser capaç de mantenir la il·lusió per tenir un primer equip que engresqui els afeccionats, ha de vetllar per la formació i l’educació dels joves jugadors mataronins, per la tutela dels nens que s’apropen al món del futbol amb la idea de passar-s’ho bé i aprendre valors com l’esportivitat, el companyerisme, etc. Es tracta d’un paper que actualment ja desenvolupen amb èxit entitats com la U. D. Cirera, per citar un exemple, però que sembla que el C. E. Mataró ha descuidat en els últims anys. Segurament la col·laboració entre les diferents entitats de la ciutat esdevindrà fonamental, deixant de banda rivalitats inútils i perjudicials pel futbol mataroní.
Sovint he sentit veus que reclamen una major implicació de l’administració, i en concret del Patronat Municipal d’Esports. Penso que són veus equivocades: són els clubs els qui coneixen millor la realitat del futbol de la nostra ciutat i són ells els qui han tirar del carro. L’administració ha de prestar ajut i ha de donar suport a l’esport de la nostra ciutat, principalment l’esport de base, però no pot fer-ho malbaratant diners per subvencionar fitxatges milionaris com s’ha fet en un passat no massa llunyà. En aquest sentit, penso que l’Ivan Pera, regidor d’esports, té les idees bastant clares.
Ara tocarà esperar que la feina d’en Lluís Sardà i els seus col·laboradors serveixi per col·locar el C. E. Mataró al lloc on li pertoca, i com he dit, no em refereixo a posar el primer equip a la Segona Divisió, sinó a treballar per què l’entitat esdevingui novament un club al servei de la ciutat i els seus ciutadans, i molt especialment els nens que volen jugar a futbol i portar amb orgull la samarreta groc-i-negre. Donem temps al temps.

Publicat a Matarónotícies.cat (26-3-2010)