La importància de l’eix Maresme-Vallès Oriental

Ahir, dimarts 16 de març, els alcaldes de Mataró i Granollers, Joan Antoni Barón i Josep Mayoral, van signar un protocol de col·laboració per tal de desenvolupar l’eix Mataró-Granollers en diferents àmbits, com ara l’ordenació territorial, l’economia i l’educació. És una bona notícia: Mataró i Granollers són dos ciutats de la segona corona metropolitana que estan obligades a anar de la mà i a col·laborar en projectes comuns. Cada cop són més els mataronins que treballen a Granollers i viceversa, i no es pot deixar escapar l’oportunitat de crear dinàmiques i rutines de treball entre les dues ciutats, i aquí han de jugar un paper protagonista els nostres polítics.
No fa massa, resultava tota una odissea viatjar de Mataró a Granollers. Avui, amb el túnel de Parpers, els mataronins no triguem més de quinze minuts en arribar a la capital del Vallès Oriental, i això ha fet que les interaccions entre ambdues ciutats, de tipus comercial, econòmic i social, hagin crescut de forma exponencial en els últims anys. Això és un fet fàcil de constatar. Cada cop, com diem, hi ha més mataronins que treballen a Granollers, i ja no és estrany trobar persones amb la parella a la comarca veïna. Per tot això cal insistir en la necessitat d’aprofundir en les relacions entre ambdues comarques (i entre les seves dues capitals, lògicament) a nivell institucional. Em consta que la sintonia personal entre Barón i Mayoral és excel·lent, i això es bo, però no ens podem quedar aquí: hem d’encoratjar els alcaldes, com a líders que són, a treballar per aconseguir plegats que tots els projectes que tenen en comú les dues ciutats i les dues comarques siguin una realitat, començant pel que, a judici meu, s’ha de convertir en una prioritat de primer ordre: la construcció definitiva de la línia ferroviària orbital: aquella que en el seu projecte inicial va de Mataró a Vilanova i la Geltrú, passant per Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilafranca, entre moltes altres ciutats. Aquí els polítics locals tenen l’obligació de pressionar el Departament d’Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, una tasca, d’altra banda, no exempta de dificultat.
El projecte del tren orbital és, com dic, prioritari, però hi ha molts més àmbits on l’administració ha de participar activament: a nivell d’ensenyament, la Generalitat divideix els seus serveis territorials en deu demarcacions, i una d’elles és precisament la corresponent al Maresme-Vallès Oriental. Així, queda clar que ambdues comarques s’han de posar d’acord a l’hora d’organitzar-se, no tot pot venir dictat des de la Generalitat. I a nivell laboral, la realitat també s’imposa: molts mataronins van cada dia a treballar als polígons industrials del Vallès, i molts vallesans treballen al Maresme. No en va, CCOO i UGT, els dos sindicats majoritaris, ja s’organitzen intercomarcalment, oferint serveis mancomunats a ambdues comarques. Queda clar, doncs, que la realitat s’imposa (i cada cop s’anirà imposant amb més força), i caldran unes dinàmiques de treball conjuntes entre ambdues comarques (i molt principalment entre Mataró i Granollers), per tal de donar resposta a les demandes de la ciutadania. A nivell institucional ja s’han posat els ciments, però ara toca construir l’edifici.

Publicat a Matarónotícies.cat (17-3-2010)

Foto: Capgròs.com