L’autèntic drama de Mataró

La taxa d’atur a la nostra ciutat ja passa del 20%. La dada és contundent i la notícia molt dolenta, dolentíssima. Mataró ja té més de 13.000 persones desocupades (un altre dia, però, parlarem de l’economia submergida i de la gent que treballa cobrant l’atur), és a dir, persones que volen treballar però no troben feina. Novament, una dada contundent que ningú no hauria volgut llegir. La realitat, però, és tossuda i ens trobem en la situació que ens trobem, malauradament. La crisi econòmica de la que tant estem sentint a parlar durant els darrers mesos (i ja en són molts) és un fet, ja no podem fer servir eufemismes ni parlar de lleu desacceleració. Tampoc, està clar, podem parlar de “brots verds”. I Mataró està patint les conseqüències d’aquesta crisi de forma cruel, amb unes taxes d’atur cada cop més elevades.
L’alcalde Barón sempre diu que Mataró és una ciutat de treballadors i treballadores, que el treball és un valor dels mataronins, una de les nostres senyes d’identitat. Té raó: el treball forma part de la nostra vida, no s’entén què és Mataró sense el treball. I que els mataronins no puguin treballar és una mala notícia, l’autèntic drama de la nostra ciutat. En Jaume Roig, coordinador del Maresme de CCOO, m’ha comentat més d’una vegada com està de plena la seu de l’INEM de Mataró, al carrer Castaños, durant els últims mesos. Aquest és el drama, aquesta és l’autèntica tragèdia de la crisi: si no hi ha feina no hi ha consum, i si no hi ha consum no hi ha feina. L’economia, doncs, no rutlla. Un peix que es mossega la cua, no cal ser catedràtic d’economia per adonar-se’n.
No sóc economista i no sé quines mesures s’han d’implementar a nivell macroeconòmic per sortir d’aquest carreró de la crisi, però sí sóc capaç d’intuir que cal generar confiança des de dalt (polítics, economistes amb influència mediàtica, líders sindicals i patronals, etc.) per fer que la cosa comenci a millorar. De moment, però, els nostres polítics no estan a l’alçada: el Govern no és capaç de generar confiança amb les mesures polèmiques que anuncia i que al cap d’unes hores matisa o fins i tot anul·la. L’oposició, per la seva banda, sembla més interessada en donar publicitat de les males notícies econòmiques i fer demagògia que no pas en fer propostes serioses i ajudar a sortir de la situació tan negativa en la que ens trobem. Segurament els polítics no tenen una vareta màgica per sortir de la crisi, però mentre presentin aquesta actitud ho tindrem una mica més complicat. Mentrestant, la ciutadania serà l’encarregada, com sempre, de lluitar i patir les conseqüències. I entre tots haurem de sortir d’aquest carreró.

Publicat a Matarónotícies.cat (10-3-2010)