Política local 2.0

Darrerament, estem sentint a parlar molt sobre això que en diuen “Política 2.0”. Ara, tot allò que incorpora l’ús intensiu de les noves tecnologies passar a ser “2.0”, i la política no podia restar al marge d’aquest fenomen. La política mataronina, com podíem preveure, tampoc no ha estat una excepció, sinó més aviat tot el contrari. Alguns amics periodistes com en Xavier Amat o en Joan Salicrú ja han tractat el tema, però a mi, si m’ho permeten, també m’agradaria parlar-ne breument.
Alguns dels meus “amics” del Facebook són polítics, majoritàriament regidors de la meva ciutat, i ja fa temps que em crida l’atenció la seva intensa activitat a aquesta xarxa social, als blocs personals, etc. Estic d’acord que el Facebook (i altres xarxes i utilitats) pot esdevenir una eina útil per al polític, que li pot permetre estar en contacte directe amb els ciutadans i que serveix per explicar la seva feina i idees d’una forma senzilla, clara i immediata. Això està molt bé, però després apareix una altra reflexió: ens agrada que els nostres polítics dediquin tant de temps a les xarxes socials? Conec gent que ho critica, que no veu amb bons ulls que els polítics dediquin gran part del seu valuós temps a explicar al Facebook què fan, quan podien estar pendents de solucionar els problemes de la gent. Aquesta reflexió, que per alguns pot tenir un toc de demagògia, està al carrer, i els polítics “enganxats” a la xarxa haurien de tenir cura de la gestió que fan d’aquest tema. El que en un principi era una eina atractiva i d’una utilitat innegable s’està convertint en una addicció, i això hi ha molta gent que ho rebutja. Que puguem seguir en directe el ple municipal a través dels comentaris que els regidors fan mitjançant la seva Blackberry pot estar molt bé, però fins a cert punt; i és que mentre estan pendents d’escriure al Facebook no estan atenent al regidor que està parlant en aquell moment. M’hauran de perdonar perquè potser sóc massa clàssic en aquest aspecte, però quan s’està celebrant un ple els regidors han d’estar pendents del ple, de res més. Han d’atendre a les intervencions de tots els regidors, siguin del grup que siguin, i han fer-ho al 100%. I aquest problema no passa no més als plens de l’Ajuntament de Mataró: he assistit en diverses ocasions a plens del Congrés dels Diputats, i dono fe que les noves tecnologies també han envaït perillosament els escons de la Carrera de San Jerónimo.
Amb aquest escrit no pretenc criticar l’ús que fan els nostres polítics de les noves tecnologies, i tampoc no vull semblar un home de les cavernes, però sí m’agradaria donar peu a la reflexió: els nostres polítics han d’usar les noves tecnologies i han d’estar connectats, però han de saber posar un límit a la seva activitat a la xarxa; si no, poden caure en l’error de creure que la realitat està a Internet, quan la realitat, com sempre, està al carrer.

Publicat a Matarónotícies.cat (15-4-2010)