La lluita em permet existir

“La lluita em permet existir” (Roberto Saviano, La Vanguardia, 19-3-2010)

Roberto Saviano, autor del conegut llibre Gomorra, ha esdevingut un autèntic símbol de la lluita contra les màfies. Poques persones com ell s’han atrevit a denunciar, amb noms i cognoms, les atrocitats de la Camorra, i pocs coneixen com ell les clavegueres del crim organitzat dels voltants de la decadent Nàpols. Però l’excepcionalitat de Saviano no resideix en el seu talent literari ni els seus coneixements sobre la màfia (en concret el cas de la Camorra), sinó en la valentia demostrada a l’hora de denunciar públicament i en conseqüència exposar la seva vida a un perill inevitable. I a renunciar a moltes coses per poder viure en eterna cautela i sota una estricta protecció. El cas és que tots podem intuir que posar-se en contra de la Camorra no és poca cosa, però pocs com en Saviano ho saben i ho pateixen en primera persona d’una forma tan crua.
Saviano diu que sap que la lluita li permet existir. Es tracta d’una deformació interessada del cogito ergo sum (je pense, donc je suis) de Descartes, però crec que té raó l’escriptor italià quan pensa així. Afirma que pensa continuar escrivint, que sobretot s’imagina lliure. Però sembla difícil imaginar-se lliure quan un se sap perseguit per una organització tan poderosa i perillosa com la Camorra. A Saviano li espanta la idea d’estar sempre sota protecció, però ell no pensa en el futur. Malgrat això, quan ho fa, s’imagina lliure. Tota una declaració d’optimisme i valentia, però tot i així no descarta deixar Itàlia si ha de fer-ho per trobar la llibertat.
Saviano reconeix que el pitjor perill que corre és la difamació, perdre la credibilitat. És conscient que una de les principals armes de la màfia és difamar l’enemic, destruir-lo no només físicament, sinó moralment. L’escriptor italià sap que és una persona odiada, envejada i menyspreada, i no tant pel seu èxit, sinó pel fet que hagi pogut trencar la capa d’indiferència que havia sobre el problema de la màfia.
En un món com l’actual, on les màfies juguen un paper massa protagonista, resulta complicat trobar veus com les de Roberto Saviano. Hi ha poca gent amb aquesta valentia. Lluitar contra una organització mafiosa no és fàcil per les autoritats, però en aquest cas la veu d’un escriptor modest ha aconseguit, com a mínim, que es posi de relleu un problema que massa cops sembla fruit de la ficció. El problema és que estem davant d’un problema real que la llei de l’omertà amaga pistola en mà. Potser les màfies no desapareixeran mai, però mentre apareguin petites veus com les d’en Roberto Saviano tindrem, com a mínim, el convenciment que es possible lluitar contra el crim organitzat. I és que vegades la veu és una arma molt més poderosa del que ens pensem, una arma que ens fa lliures, que ens permet existir.

Publicat a Valors, n. 70 (abril 2010)