La fira de tota la vida

Són dies de fira. Ja tenim aquí la fira, la fira de tota la vida. Ara, ja fa uns anys que les atraccions ocupen el nou Parc Central i els xiringuitos l’antic. Jo, però, sempre recordaré aquella fira de la meva infància, aquella que baixava tota l’avinguda Corregiment (per la gent de Cirera la fira baixava, mentre que pels que venien del Centre passava tot el contrari). Aquella fira que sempre estava (i està) passada per aigua, any rere any. Recordo que a mi l’única cosa que m’interessava llavors era pujar a totes les atraccions i fer uns tirs (uns “patitos”, quan era més petit), mentre que els meus pares m’obligaven a anar a la “fira de mostres”, la fira comercial que en deien llavors. Recordo també tota la setmana prèvia a la fira, i recordo com, a la sortida de l’escola a les dotze, com que ho teníem a tocar del Jaume Recoder (avui Escola Cirera), els nens baixàvem tot el Corregiment per veure com muntaven les atraccions. Els pares sempre ens deien: “no aneu a veure com munten la fira, quan sortiu del cole veniu directament a casa”. Nosaltres, però, fèiem cas omís i passàvem el migdia veient com armaven el Tren de la Bruixa (la meva atracció preferida), el Pop, el Látigo o el Saltamontes. Fins i tot de vegades els muntadors ens donaven fitxes gratis que podíem fer servir durant la setmana de fira.Avui, també intento viure la fira. És ja tot un ritual quedar, almenys un dia, un grupet d’amics per fer unes tapes a algun xiringuito del l’antic parc, per després fer uns camells i pujar al Saltamontes. Encara crec que es manté l’essència d’aquella fira dels vuitanta i principis dels noranta que esperava amb impaciència durant tot l’any. Ara, a prop ja de la trentena, encara em fa il·lusió baixar a la fira i pujar al Saltamontes, què hi farem! Espero que aquest preludi de l’estiu, aquest ritual tan característic de la primavera mataronina que és la fira, continuï per molts anys i puguem continuar retrobant-nos amb gent que potser no hem vist en tot l’any, però que ens alegra veure. Any rere any, quan el sol comença a escalfar i els núvols ens juguen alguna mala passada dia si i dia no, crec que és un bon moment per baixar a la fira i recordar la nostra infància, però sobretot, gaudir del moment. Ah, i recordar que ja tot just falten dos mesos per Les Santes!

Publicat a Matarónotícies.cat (26-5-2010)