Tots som susceptibles de caure en el racisme

“Tots som susceptibles de caure en el racisme” (Najat El Hachmi, El Periódico, 4-5-2010)

Najat El Hachmi ho té clar: “tots, absolutament tots, som susceptibles de caure en el racisme”. Aquesta xacra social pot atrapar-nos a qualsevol de nosaltres, no n’estem lliures, i per molt tolerants que siguem i per molt que creguem en la convivència entre ètnies o cultures, ens trobem davant d’un perill que pot envair les nostres consciències el dia menys pensat. Som massa dèbils, podríem dir. Això ho sap molta gent, i concretament alguns polítics de determinades tendències ideològiques, àvids de poder al preu que sigui, ho tenen ben present: agitant les consciències de la gent fent servir fastigosament el tema del racisme saben que poden esgarrapar uns quants vots (menys dels que es pensen, segons la meva opinió), i no s’estan de tocar el tema a la mínima oportunitat que se’ls presenta. “El deteriorament de la convivència precisa de la nostra intervenció”, diuen desvergonyidament.
Segons El Hachmi, “algunes paraules les fem servir amb tanta freqüència i de forma tan poc precisa i banal que acabem per fer-les abstractes”. Això passa amb la paraula “racisme”. L’escriptora es fa preguntes al respecte: “Sabem de què parlem quan ens referim als camps de concentració? De l’Holocaust?” Precisament aquí tenim el problema: sovint oblidem lliçons de la Història que hauríem de recordar sempre, que tothom hauria de tenir presents. Tenim una mancança evident en aquest aspecte, i em preocupa especialment els forats que poden existir a les consciències dels més joves, que sospito que no són prou conscients de totes les atrocitats que han comès els racistes al llarg de la Història. I quan la ignorància juga un paper protagonista ens tornem més dèbils, i llavors és quan som encara més susceptibles de caure en el racisme.
El Hachmi recomana vivament el llibre “Negre de merda”, de Matthew Tree, i diu que si no ens volem “deixar enganyar pels discursos distorsionadors que pretenen agafar dreceres mitjançant la discriminació cap a la fita d’aconseguir uns vots” hem de llegir aquest volum. Es refereix, lògicament, a aquests polítics que, aprofitant l’avinentesa de determinats esdeveniments a ciutats i barris concrets, pensen que poden treure’n un rendiment electoral. I per fer-ho vinculen descaradament i de forma explícita immigració amb delinqüència, quan desconeixen la realitat per complet, perquè no hi conviuen amb ella.Avui, quan el nostre país representa tot un exemple de convivència i respecte, alguns volen fer de les excepcions generalitats, i això és molt perillós. Quan s’intenta generalitzar amb l’únic objectiu de treure’n un benefici particular posant en perill una cosa tan important per la comunitat com la convivència, qui fa aquests paral·lelismes entre immigració i delinqüència no es mereix rebre cap tipus de suport ni tan sols una actitud condescendent. Quan això passa, la societat ha de fer sentir una única veu contra el racisme, contra aquells que volen trencar la convivència, i ha de fer-ho amb claredat: tolerància zero amb els racistes.

Publicat a Valors, n. 71 (maig 2010)