Baixa l'atur

El passat mes de maig va baixar l’atur a Mataró per segon mes consecutiu. En concret, la taxa d’atur va disminuir un 2,98% (400 persones menys en situació d’atur), quedant-se en un encara molt dramàtic 19,51%. En total, hi ha prop de 12.800 persones aturades a la nostra ciutat, és a dir, gent que vol treballar i no troba feina. L’atur baixa, sí, però la notícia encara és que hi ha una taxa d’atur propera al 20%, i això no pot ser. És cert que a Catalunya hi ha quasi 19.000 aturats menys que al mes d’abril (a Espanya uns 76.000 menys) i que estem davant de la caiguda de l’atur més gran en cinc anys; també és veritat que hi ha 113.000 persones més cotitzant a la Seguretat Social (la pujada més elevada en tres anys), però no podem negar l’evidència: el nombre total d’aturats a Espanya està per sobre dels quatre milions (ara sonen a broma les previsions que el ministre Corbacho va fer en el seu moment, assegurant que mai es sobrepassaria aquesta xifra), i el que em sembla més preocupant: el 91% dels nous contractes són de caràcter temporal. Aquí precisament s’hauria d’incidir amb més contundència, en la temporalitat, quan es tracta d’un tema sobre el que es passa de puntetes.Ara ens volen fer veure nous “brots verds”, d’aquells que solen caracteritzar la primavera, però la realitat és que encara hi ha molt camí a recórrer per superar aquesta situació dramàtica. No ens podem enganyar: que el mes de maig, amb la temporada d’estiu a punt d’encetar-se, l’atur baixi, és d’allò més normal, i és que el component estacional de la davallada de l’atur és obvi en aquestes circumstàncies. Ara, però, sembla que el manà de la reforma laboral ho solucionarà tot, quan el problema no està precisament en la regulació que faci el Govern, sinó en l’activitat econòmica del país. Si a més la reforma es fa, com sembla ser que es farà, sense consens entre els agents socials, la situació pot arribar a ser insostenible. Por em fa quan sento a parlar de la reforma laboral, i més encara quan a la premsa comencen a aparèixer les línies mestres dels plans del Govern, que es traduiran en més retallades de drets als treballadors. I la nostra ciutat no s’escaparà (i no s’està escapant) del drama de l’atur, com el dia a dia ens fa palpar. Com diu l’alcalde Barón (i no només ell), el treball és un dels signes distintius dels mataronins, tot i que sembla que ara ja (malauradament) no tant. Senyors polítics, senyors dirigents dels sindicats i la patronal: prenguin-s’ho seriosament, que ens hi juguem molt.

Publicat a Matarónotícies.cat (4-6-2010)