La ment representa l’únic, l’autèntic poder

“La ment representa l’únic, l’autèntic poder” (Eduard Punset, La Vanguardia, 1-8-2010)

El polifacètic Eduard Punset no para de concedir entrevistes després de l’èxit del seu darrer llibre, “El poder de la ment”. Punset està convençut que la ment representa l’únic, l’autèntic poder, malgrat que el coneixem molt poc. És veritat: la ment humana és precisament el que ens diferencia de la resta d’animals, i en ella resideix la principal força de l’espècie humana, amb tot el que això suposa. I és que no hem d’oblidar que l’home pot valer-se de la seva ment tant per fer el bé com per fer el mal, i una ment prodigiosa pot ser una benedicció, però també pot convertir-se en una amenaça terrible.
Punset diu que el poder de manipular els altres o de ser generós amb ells comença en el moment que un és capaç d’intuir el que l’altre està pensant. Quan una persona pot saber què pensa una altra, quan gaudeix de la virtut de desenvolupar la seva empatia, llavors esdevé poderosa. Quantes vegades no hem pensat “què passarà pel cap de tal o qual persona?, què estarà tramant?”. Si tinguéssim aquesta capacitat de la que parlem, tot seria molt més fàcil: seria molt més senzill evitar problemes i amenaces, però també ho seria avançar-nos a les necessitats dels altres. Seria impossible no encertar a l’hora de fer un regal d’aniversari a la nostra parella, però seria possible també evitar un agressió, per exemple. Seríem molt més poderosos, sense dubte, malgrat que encara no podríem evitar les catàstrofes naturals o determinades malalties. Punset ho té clar: “amb els anys t’adones que no pots transformar el món, però sí la ment, i aquest és el gran descobriment, pots canviar el cervell de la gent”. Potser no podem canviar el món tal i com està concebut avui, però si som capaços de canviar les ments de les persones, si tenim èxit, llavors sí que podrem variar el curs de la Història, i així la forma com funciona el món. Com diu Punset, “estem muntats en un planeta que va a dos-cents quilòmetres per segon, i això és molt difícil d’acceptar”. Veritablement, vivim en un món de bojos on resulta impossible controlar moltes coses, però no per això deixarem de lluitar i intentar millorar-lo.

Dia rere dia estem intentar incidir en les ments de les nostres persones properes: intentem exposar les nostres idees, convèncer, persuadir. Volem que se’ns escolti i que la gent prengui en consideració la nostra forma de pensar. El mestre ensenya els alumnes i els alumnes, sovint, intenten treure de polleguera el mestre. Funcionem així, no ho podem negar, i la capacitat de la ment humana d’adaptar-se al canvi és prodigiosa, malgrat que sovint no la desenvolupem prou i ens costa assumir les modificacions del nostre entorn. Ja ho diu Punset: “tan important com aprendre és desaprendre les collonades que ens han ficat al cap i la gent no sap com fer-ho”.
La reflexió clau d’Eduard Punset, segons el meu punt de vista, és la següent: “de petit em van ensenyar que podia descobrir el món estudiant tancat a una habitació, i és mentida. La intel·ligència és social o no és intel·ligència. I tot això dóna molt de poder”. L’home, és cert, no pot viure sol dintre d’una bombolla. La seva ment només li serviria per una cosa: per sortir de la bombolla i córrer a relacionar-se amb altres persones. I llavors, si pogués, intentaria canviar les seves ments.

Publicat a Valors, n. 74 (setembre 2010)