La Primavera

Quan arriba el mes de març hi ha una llum especial als carrers. Els dies s’allarguen i el fred marxa. Sembla que tenim més ganes de sortir de casa i estem més actius. Per mi, l’arribada de la primavera representa un canvi de color: el pas del gris al rosa i el groc. Mai no he suportat el fred: no entenc la gent que diu que prefereix l’hivern a l’estiu, que prefereix abrigar-se a treure’s la roba. Jo, en canvi, no tinc cap problema amb la calor: l’aguanto sense problemes, no em molesta. Suposo que això deu anar amb les característiques físiques de cadascun de nosaltres. El fred, en canvi, limita les meves ganes de sortir de casa, de fer coses, de gaudir de l’aire lliure, de... Per això dic que, quan arriba la primavera, gaudeixo de la sensació de tenir tot el dia per endavant, de saber que el sol s’amaga més tard, que tinc més temps per fer coses... El dia continua tenint vint-i-quatre hores, però sembla que en tingui més. Quan a finals de mes hem de canviar l’hora (per estalviar energia, diuen), sembla que els dies siguin més llargs, que tinguem més temps de quedar amb els amics, de fer esport a l’aire lliure, d’estar a una terrassa prenent alguna cosa sense haver de lluitar contra el fred... I que em perdonin tots aquells que prefereixen el fred a la calor, l’hivern a l’estiu... Per això dic que gaudir de la primavera i tot el que aquesta meravellosa estació ens regala és un dels plaers de ma vida. Fins i tot quan escolto les Quatre Estacions de Vivaldi em quedo amb la part dedicada a la primera estació de l’any. Per alguna cosa serà...

Publicat a Valors, n. 58 (març 2009)